Una vegada llegit i analitzat el llibre de ''Com parlar bé en públic'', en el grup gran hem fet un decàlec on destaquem les idees principals per ser un bon comunicador segons el llibre. Aquestes consignes van ser pensades de tal manera com si li expliquesim a un conegut que ha de donar un discurs i ens demana ajut.
A continuació podeu veure el resultat final:
1. Controlar els nervis. Evitar els tics nerviosos i acceptar que estàs nerviós. En aquest primer punt, és important, acceptar els nervis, i concentrar-te en el que estàs dient. Això ho aconseguiràs si saps què has de dir. Per saber perfectament el que has de dir, has de practicar i preparar-t’ho molt.
D'altra banda, els nervis també els regularem respirant fons. Amb una respiració profunda i calmada. Aquesta la controlem sent conscients del propi ritme.
2. Preparar-se fent un guió a seguir. Aquest, és on tens apuntades les idees principals que vols transmetre. Ha de tenir una estructura, i ha de respondre les 4 preguntes (Per què, Qui, Què i Com). Ha de tenir present les condicions del públic (tenir present que l’atenció no sempre és la mateixa. Tant en el principi com en el final, l’atenció és alta. En canvi, durant el desenvolupament del discurs, l’atenció baixa).
Aquest guió, s’ha de memoritzar. No obstant no s'ha de memoritzar paraula per paraula com ho diràs, sino les idees del guió.
3. Domini de la llengua i la correcció lingüística. Implica riquesa lèxica i poder explicar una idea de diferents maneres.
4. Discurs clar, concís i breu. Un discurs d’aquestes característiques, s’aconsegueix fent frases curtes seguint l’ordre lògic de les idees ( subjecte + verb).
Concís, no donar voltes al mateix tema sense dir res. S’ha d’explicar les coses amb les paraules exactes.
Breu, dir la idea i prou.
5. Tenir clar l’objectiu del discurs. Per persuadir i convèncer. Una manera per fer-ho és adreçan-te a algú. A vegades a aquells que no estan gaire atens. D'aquesta manera aconsegueixes la seva atenció.
6. Feedback de la mirada. Retroalimentació, amb la mirada pots observar la reacció del públic i actuar en consecuència (Acció / Reacció).
Has de tenir contacte visual amb el públic ( no mirar el terra, la paret, etc). Has de mirar tant aquells que els hi interessa, com a aquells que no els hi interessa. És important mirar a aquells que no els hi interessa, perquè si els mires, els hi crides l’atenció, i això fa que es donin per al·ludits.
7. Posició del cos. Mentre fas un discurs o una exposició oral, has de mostrar el cos sencer, no creuar els braços, mostrar les mans, no posar-te la mà a la boca…
Per fer una exposició oral, has de tenir la cara neta ( s’ha de veure la cara i l’expressivitat), evitar el cabell a la cara, bufandes que puguin obstaculitzar la projecció de la veu, etc. A més a més, la pelvis ha d’estar equilibrada amb els peus. Aquesta posició, dóna seguretat i confiança.
8. La veu, el nostre tret d'indentitat.
En la consciencia de la veu, trobem las 3 v que hem de tenir en compte:
Volum----> Variar mentre es diu el discurs.
Velocitat----> Ni molt ràpid ni molt lent. Però si hem d'escollir millor apropar-nos a un discurs lent. Obligant-nos a parar i a fer preguntes si cal.
Vocalització----> hem de vocalitzar correctament ja que a diferència dels escrits, la oratòria només la pots escoltar una vegada. Per tant, tot el que es diu s'ha d'entendre a la primera.
9. Estructura del discurs:
Digues de que parlaràs------Parla'n-------Digues de què has parlat.
Repetir la idea de diferents maneres.
Aquest llibre, ''Com parlar bé en públic'' ha ajudat a molts de nosaltres a fer les presentacions a classe. Seguint molts dels consells que ens dona el llibre i els que hem parlat a clase hem millorat i hem anat més tranquils alhora d'exposar. De fet, moltes de les consignes i consells dels que hem parlat són clars exemples del que podem observar quan ens exposen o bé quan estem exposant nosaltres.
És una enciclopèdia.
Busca un punt de vista neutral
És de contingut lliure.
Segueix unes normes d'etiqueta.
No té normes firmes.
