Comiat de l'any

Finalitzat el segon semestre, comença el Nadal i pròximament un nou any. 

Aquests tres primers mesos d'Universitat han sigut molt profitosos per mi ja que, tant a l'assignatura de GTIC com a la de COED hem treballat molts temes nous els quals ens ajudaran durant aquests quatre o cinc anys d'Universitat i en el nostre futur com a mestres.

La gran varietat d'eines i programes nous que hem treballat a GTIC són i seràn una gran ajuda, unes noves maneres de treballar, que segur que, milloraran la meva forma de fer en el camp de l'estudi i del treball. Si a aquestes eines els hi sumem els aspectes de la comunicació i l'expressió treballats a COED, crec que ha sigut una gran i oportuna aportació pel que queda de carrera.

El Bloc, és i serà una eina que seguire actualitzant durant la carrera, de tal manera, crec que és un bon suport i recordatori de com es poden fer i utilitzar diferents eines i programes.

Des d'un punt de vista molt personal, durant aquests mesos he millorar molt les meves qualitats vers els ordinadors i sobretot com a comunicador gràcies a les classes de COED. Malgrat no tots els moments han sigut bons, tots han sigut profitosos ja que, de tot s'apren. 

Tal com es titula el meu Bloc, per ensenyar, abans hem d'aprendre. Per ser uns bons mestres, primer hem d'aprendre tot el possible i de la millor manera per ensenyar el màxim amb les millors eines i la millor qualitat.

Espero que tot allò que he anat publicant us hagi servit tant com a mi. Us desitjo un Bon Nadal,  i un Feliç any 2014! Espero veure'ns l'any vinent amb noves entrades!

La LL

http://elrinconcitodeinfantil67.blogspot
.com.es/2013_01_01_archive.html

Una de les últimes classes de GTIC vam fer les últimes presentacions dels treballs que teniem pendents i vam realitzar un petit exercici:

Cadasú, havia de dir tres paraules les quals portaven la ll. La primera paraula començava amb la ll. La segona, tenia la ll al mig i la última paraula, la duia al final. L'objectiu era veure si pronunciàvem bé o no aquestes paraules amb la ll. D'aquesta manera, podríem veure un seguit de coses: Podíem veure gent que creia que pronunciava bé però, ells mateixos creien que no. O bé, altres que creien que si ho feien bé però, realment no la pronunciaven del tot correcte.

Això, ens va obrir els ulls i adonar-nos que molts necessitem ajuda en aquest aspecte. La pronuncia en el món dels mestres és molt important, ja que, si nosaltres pronunciem bé, els nostres alumnes pronunciaran bé.

Bon comunicador

A classe de GTIC es va formular una pregunta: Quin personatge creieu que és un bon comunicador? Bé, cadascú va pensar en un personatge famós. Vam haver de dir el seu nom i les característiques que creien que el feien un bon comunicador.

En el meu cas, vaig escollir a Jordi Évole. Les característiques que van fer que penses en ell van ser; Directe, el missatge adequat al públic i clar.

Extret de: Jot Down

També es van dir altres noms de gent coneguda com Eduard Punset, Pep Guardiola, etc.

Unes classes després d'haver fet aquesta sessió sobre les característiques d'un bon comunicador s'ens va proposar seguir un personatge conegut durant uns mesos per reds socials, diaris, etc. Aquest, havia de ser escollit per cada grup segons si el consideràvem un bon comunicador. El meu grup format per  Carla Oliva, Laura Puertas, Paula Sardà, Aran Soler i Mónica Tamayo van escollir fer el seguiment com a bon comunicador a Eduard Punset.

Extret de: https://docs.google.com/a/blanquerna.url.edu/document/d/1--g7fKZPLrPdYvoGNo7pzBTf8-0zHokqswrjryvK9mY/edit

Com he dit, vam fer un seguiment d'Eduard Punset durant un parell de mesos, analitzant i veien les noticies, comentaris a reds, conferències, etc. Vam crear un un bloc per fer-li el seguiment i anar penjat tot allò que analitzàvem. http://comunicadorpunset.blogspot.com.es/

Primer, vam seleccionar les notícies que volíem posar al bloc i les anavem posant al Drive per poder treballar en un mateix document tots els del grup. Més tard vam anar penjant totes les noticies al bloc i dins d'aquest vam reunir les noticies més importants i les vam presentar amb el programa Youtube. 

Tot aquest seguiment ha sigut un pel complicat pel fet de treballar tantes persones en un mateix treball, no obstant, conèixer més d'aprop un personatge famós, veure els seus moviments, i fixar-te en aquelles característiques que vam veure en el llibre 'Com parlar bé en públic'.

Poesia

El nou reptse que s'ens va proposar va ser el següent:

Haviem d'escollir una poesia superior a 5 estrofes, interioritzar-la i finalment recitar-la davant de tota la classe. Aquestes presentacions es divideixen en dos dies pel gran nombre de persones que hi ha classe. Van haver moltes i diferents poesies.

A la primera sessió vaig estar merament com ha observador. S'ha de dir que, tots ho van fer molt bé, es podia veure com uns s'els hi donava millor que altres però, s'ha de dir que, no deu ser senzill recitar un poema davant de tanta gent.

Poesia

A COED, hem començat a parlar de la importància de la correcta pronunciació i de la  bona vocalització. Per tant, s'ens va parlar sobre recitar una poesia en les pròximes setmanes.

Per començar a practicar, vam fer un exercici recitant un exercici tots junts a classe. Aquest el vam recitar per grups durant la classe. Aquí vam comprovar que és força difícil aprendre's un text amb paraules amb les quals et pots confondre o embolicar. 

Aquest era:

Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica, va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no fos xics, tica, mica, camacurts i ballarica, els seus fills no haurien sigut xics, tics, mics, camacurts i ballarics.

Identitat de territori

Identitat de territori? 

En parelles vam haver d'escollir un tema en el qual coincidim i que hagués sigut significatiu en les  nostres vides. En el nostre cas, la Laura Puertas i jo vam escollir els Castellers. Hem format part d'una colla Castellera, i aquest fet ens ha portat a ser com som ara avui en dia. A partir del programa Prezi ja comentat en aquest Blog anteriorment el vam utilitzar com a suport per la nostra exposició. A continuació podeu veure el suport que vam utilitzar: 

Aquesta ha sigut una gran experiència que ens ha permès expressar i ensenyar als altres un fet molt significant a les nostres vides. Una primera exposició davant de tot el grup classe a sigut també força dificultós. Molts nervis tot just a l'inici de la presentació, però recordant el llibre 'Com parlar bé en públic' ens ha ajudat per dur-lo a terme de manera satisfactòria.

Poesia

Aquest cop, ha sigut el meu torn per recitar la poesia. Escollir-la, interioritzar-la i recitar-la. Aquest és el procès que vaig seguir. 

Bé, no va ser una experiència gaire gratificant, ja que, a l'hora de recitar-la no va sortir com m'havia esperat. Quedar-me en blanc, olvidar paraules, posar-me nerviós... Tot això va provocar que la poesia no sortís com m'ho havia plantejat. Però bé, de tot s'aprèn, així que espero que la pròxima vegada tot vagi molt millor i no cometre els mateixos errors.

La meva poesia va ser: 

La Bellesa

Els meus ulls cerquen la bellesa

com el nàufrag el far.

Equilibri vital, íntim estadi

on palpo allò incorpori 

que a dins m'habita:

l'emoció,

el calfred de l apell,

el terratrèmol de la sang

davant la bellesa.

Sentir, percebre,

aprendre dels sentits...

Implacable energia

que em fa lleu el camí!

de: Josefina Peraire.

La veu

Una altra pregunta formulada a COED: 

Què és la veu per nosaltres? 

Una vegada proposada aquesta pregunta, entre tots vam dir allò que creiem que englobava aquesta pregunta per poder definir-la. Finalment vam concretar, i vam poder definir-la com:

Suport de comunicació.

Expressió del ser.

Eina de treball. 

Un fet molt important com a mestres es tenir present que la veu és un instrument molt fràgil, i que hem de saber com projectar-la de la millor manera per no fer-nos mal i que s'ens entengui bé quan ens expressem. Per projectar aquesta veu de manera afectiva hem de tindrà una postura adequada. 

Les cervicals, hem d'intentar no tindre problemes ja que al estar conectades amb la laringe ens pot afectar la veu. Per tant, els temes posturals alhora de treballar a les escoles és un tems a tenir molt present.

Decàlec

Una vegada llegit i analitzat el llibre de ''Com parlar bé en públic'', en el grup gran hem fet un decàlec on destaquem les idees principals per ser un bon comunicador segons el llibre. Aquestes consignes van ser pensades de tal manera com si li expliquesim a un conegut que ha de donar un discurs i ens demana ajut.

A continuació podeu veure el resultat final:

1. Controlar els nervis. Evitar els tics nerviosos i acceptar que estàs nerviós. En aquest primer punt, és important, acceptar els nervis, i concentrar-te en el que estàs dient. Això ho aconseguiràs si saps què has de dir. Per saber perfectament el que has de dir, has de practicar i preparar-t’ho molt.

D'altra banda, els nervis també els regularem respirant fons. Amb una respiració profunda i calmada. Aquesta la controlem sent conscients del propi ritme.

2. Preparar-se fent un guió a seguir. Aquest, és on tens apuntades les idees principals que vols transmetre. Ha de tenir una estructura, i ha de respondre les 4 preguntes (Per què, Qui, Què i Com). Ha de tenir present les condicions del públic (tenir present que l’atenció no sempre és la mateixa. Tant en el principi com en el final, l’atenció és alta. En canvi, durant el desenvolupament del discurs, l’atenció baixa).

Aquest guió, s’ha de memoritzar. No obstant no s'ha de memoritzar paraula  per paraula com ho diràs, sino les idees del guió.

3. Domini de la llengua i la correcció lingüística. Implica riquesa lèxica i poder explicar una idea de diferents maneres.

4. Discurs clar, concís i breu. Un discurs d’aquestes característiques, s’aconsegueix fent frases curtes seguint l’ordre lògic de les idees ( subjecte + verb).

Concís, no donar voltes al mateix tema sense dir res. S’ha d’explicar les coses amb les paraules exactes.

Breu, dir la idea i prou.

5. Tenir clar l’objectiu del discurs. Per persuadir i convèncer. Una manera per fer-ho és adreçan-te a algú. A vegades a aquells que no estan gaire atens. D'aquesta manera aconsegueixes la seva atenció.

6. Feedback de la mirada. Retroalimentació, amb la mirada pots observar la reacció del públic i actuar en consecuència (Acció / Reacció).

Has de tenir contacte visual amb el públic ( no mirar el terra, la paret, etc). Has de mirar tant aquells que els hi interessa, com a aquells que no els hi interessa. És important mirar a aquells que no els hi interessa, perquè si els mires, els hi crides l’atenció, i això fa que es donin per al·ludits.

7. Posició del cos. Mentre fas un discurs o una exposició oral, has de mostrar el cos sencer, no creuar els braços, mostrar les mans, no posar-te la mà a la boca…

Per fer una exposició oral, has de tenir la cara neta ( s’ha de veure la cara i l’expressivitat), evitar el cabell a la cara, bufandes que puguin obstaculitzar la projecció de la veu, etc. A més a més, la pelvis ha d’estar equilibrada amb els peus. Aquesta posició, dóna seguretat i confiança.

8. La veu, el nostre tret d'indentitat.

En la consciencia de la veu, trobem las 3 v que hem de tenir en compte:

Volum----> Variar mentre es diu el discurs.

Velocitat----> Ni molt ràpid ni molt lent. Però si hem d'escollir millor apropar-nos a un discurs lent. Obligant-nos a parar i a fer preguntes si cal.

Vocalització----> hem de vocalitzar correctament ja que a diferència dels escrits, la oratòria només la pots escoltar una vegada. Per tant, tot el que es diu s'ha d'entendre a la primera.

9. Estructura del discurs:

Digues de que parlaràs------Parla'n-------Digues de què has parlat.

Repetir la idea de diferents maneres.

Aquest llibre, ''Com parlar bé en públic'' ha ajudat a molts de nosaltres a fer les presentacions a classe. Seguint molts dels consells que ens dona el llibre i els que hem parlat a clase hem millorat i hem anat més tranquils alhora d'exposar. De fet, moltes de les consignes i consells dels que hem parlat són clars exemples del que podem observar quan ens exposen o bé quan estem exposant nosaltres.

Qui ets tu?

Aquest cop, vam haver d'escollir un company de classe, i utilitzar-lo com a model per fer-li un seguit de fotografies fins aconseguir una fotografia en la què es veies el que aquella persona et transmet.

En el meu cas vaig escollir a Mónica Tamayo. Vaig creure que seria un bon  model ja que, veig en ella una gran persona i en la que no sempre es veu en un inici com és realment.  En la fotografia vaig intentar captar les seves dues cares. La més riallera i extravertida i la cara més tímida, tranquil·la, etc. 

En aquesta proposta ens vam adonar que cadascú veu coses que els altres no veuen en les mateixes persones. Quan millor és una camàra, millor qualitat podras captar d'allò que t'interesa.

Mónica T.

Llengua i llenguatge

Diferències? 

Doncs bé, aquesta a sigut la pregunta de la última sessió de COED. La veritat es que moltes resposten s'han formulat, unes més correctes que altres, però ninguna acabava de diferència i definir-les.

Finalment, vam arribar a un punt intermig. I definim el llenguatge com la capacitat humana d'expressar sentiments, emocions i pensaments. Gràcies a aquest, sóm capaços d'organitzar el mon. I la llengua, la definim com el sistema de signes orals propi d'una comunitat.

Aquesta diferenciació va ser un pel complicada ja que moltes vegades relacionem i englobem aquestes dues paraules o els hi donem el mateix significat.

Gramàtiques del silenci.

Segurament us preguntareu sobre aquest títol. Què és el que ens voldrà dir amb això?

Les paraules ''comunicació no verbal'' segurament us són més familiars. Aquesta activitat, realitzada en grups consistia en  per una síntesi d'un article. Haviem d'extreure les idees principals i més tard exposar-les i explicar-les a classe a tots els companys.

LA metodologia utilitzada aquesta vegada a GOED la vaig trobar molt oportuna ja que, fas que tota la classe s'hagi de preparar un apartat de teoria per explicar als altres. I així, aprens ensenyant i escoltant als companys.

A continuació podeu veure la síntesi que vam fer del article:

La comunicació no verbal no va tenir importància fins l’any 1956. Va ser en aquest any quan va començar a mostrar-se un interès cap a aquest tipus de comunicació que havia sorgit molt abans de la comunicació verbal.

Aquest llenguatge l’ utilitzem sense adonar-nos, quan ens movem i evitem molts problemes, i és per aquest motiu que és molt complexe. Desenvolupa un paper molt important en les relacions entre persones degut a què és un dels millors indicadors a l’hora d’avaluar l’èxit d’una interacció comunicativa, ja que ens informa sobre l’estat de les nostres emocions, l’estat general del nostre cos i de les nostres actituds. Les emocions sobretot es manifesten a la cara provocant una comunicació molt efectiva i gairebé instantània, és per aquest motiu, que no és recomanable donar més de la tercera part d’una informació a partir del llenguatge verbal.

El discurs verbal i el no verbal van de manera entrellaçada però també poden contradir-se, ja que és més fàcil enganyar amb les paraules que amb els gestos. Els sentiments que provoca la mentida estan lligats amb el llenguatge no verbal i provoquen unes variacions a l’organisme modificant certes funcions i gestos. En el moment en què una persona es acusada d’enganyar, el llenguatge no verbal pot manifestar-se i fer creure que realment diu una mentida quan no és així.

Els signes de la comunicació no verbal, una part molt important del nostre cos, estan presents en qualsevol situació que ens envolta, per aquest fet un persona es considera bona comunicadora quan té empatia, és a dir, quan té la capacitat de posar-se al lloc dels altres i entendre’ls en tot moment.

Ainoa Sarroca, Carla Oliva, Adrià Soriano i Aran Soler

Qui sóc jo?

Una de les primeres classes de COED, s'ens va proposar fer un text sobre com som i qui som nosaltres. i Exposar-ho als altres. Una forma de presentar-nos i també de conèixens a nosaltres mateixos una mica més.

Jo hem vaig definir com a un noi rialler, el qual li agrada compartir els bons moments amb aquelles persones que ho mereixen, i els moments dolents els prefereix passar sol. Una persona que respecta molt tot allò que l'envolta, ja sigui un humà, animal o planta. Sempre estic utilitzant la broma per relacionar-me amb els altres i intento evitar les enfrontacions amb els altres, però si alguna cosa no és del meu agrad òbviament ho expressaré, però sempre de la millor manera.