Aquest cop, ha sigut el meu torn per recitar la poesia. Escollir-la, interioritzar-la i recitar-la. Aquest és el procès que vaig seguir.
Bé, no va ser una experiència gaire gratificant, ja que, a l'hora de recitar-la no va sortir com m'havia esperat. Quedar-me en blanc, olvidar paraules, posar-me nerviós... Tot això va provocar que la poesia no sortís com m'ho havia plantejat. Però bé, de tot s'aprèn, així que espero que la pròxima vegada tot vagi molt millor i no cometre els mateixos errors.
La meva poesia va ser:
La Bellesa
Els meus ulls cerquen la bellesa
com el nàufrag el far.
Equilibri vital, íntim estadi
on palpo allò incorpori
que a dins m'habita:
l'emoció,
el calfred de l apell,
el terratrèmol de la sang
davant la bellesa.
Sentir, percebre,
aprendre dels sentits...
Implacable energia
que em fa lleu el camí!
de: Josefina Peraire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada