Qui ets tu?

Aquest cop, vam haver d'escollir un company de classe, i utilitzar-lo com a model per fer-li un seguit de fotografies fins aconseguir una fotografia en la què es veies el que aquella persona et transmet.

En el meu cas vaig escollir a Mónica Tamayo. Vaig creure que seria un bon  model ja que, veig en ella una gran persona i en la que no sempre es veu en un inici com és realment.  En la fotografia vaig intentar captar les seves dues cares. La més riallera i extravertida i la cara més tímida, tranquil·la, etc. 

En aquesta proposta ens vam adonar que cadascú veu coses que els altres no veuen en les mateixes persones. Quan millor és una camàra, millor qualitat podras captar d'allò que t'interesa.

Mónica T.

Travessa d'orientació (Baixador de Vallvidrera-Sant Cugat)

Xandall, motxilla, cantimplora i un mapa, han sigut les eines que ens han servit per fer el recorregut des del Baixador de Vallvidrera fins a Sant Cugat.

Aquesta travessa d'orientació l'hem realitzat en un temps aproximat de quatre hores en petits grups de cinc persones.

 En aquest recorregut hem dut amb nosaltres un mapa del terreny i unes indicacions per seguir una ruta anteriorment establerta pels professors. En aquesta travessa hem pogut gaudir de la naturalesa i dels magnifics paissatges que ofereix   i de diferents vistes de Barcelona, Sant Cugat i monuments com el Tividavo o la Torre de comunicacions.

Durant aquests recorregut els grups de cinc persones anaven trobant altres grups que o bé anaven a un ritme més lent o s'havien desorientat i perdut en el bosc. S'ha pogut disfrutar d'un dia diferent, aprenent diferents mètodes  didàctics per treballar amb els més petits, els infants.

Finalment tots els grups que havíem iniciat aquesta sortida van finalitzar-la amb èxit.

A continuació podeu observar un vídeo de la sortida creat i penjat per: 

http://meritxellblanquerna.blogspot.com.es/  

Quatre reptes a l'Escola, Jaume Cela.

A la conferència, hem pogut gaudir d'una xerrada de Jaume Cela, mestre i pedagog.

En la conferència, ens ha parlat sobre els reptes que es troben tant infants com educadors a les escoles. Ha fet una breu introducció sobre unes idees de la societat vers l'escola i el seu funcionament i més tard ens ha comentat els 4 reptes:

1.- Deixar que les criatures siguin criatures: Deixar que juguin el màxim possible i prendre saber que és el que necessiten.

2.- Currículum rellevant (aprendre les coses que li seran necessàries per viure).

3.- Recerca de centres el més inclusius possible. Donar possibilitats a tots els nens de treballar totes les àrees (intel·ligències múltiples).

4.- Donar sentit a allò que fem. Fer rellevant allò que pensem que els infants han d'aprendre.


Una gran conferència per començar la setmana amb un pensament enriquidor i positiu per realitzar les pràctiques educatives. Afavoridor tant per nosaltres com a mestres com pels infants, ja que, aquestes 4 idees principals que es comenten durant la conferència ajuden al nen i a l'educador a realitzar la tasca educativa de forma més propera, amb més llibertat i amb un alt grau de confiança entre educador i infant. Fent que la nostre feina sigui d'acollir els infants, acompanyar-los i guiar-los.

Llengua i llenguatge

Diferències? 

Doncs bé, aquesta a sigut la pregunta de la última sessió de COED. La veritat es que moltes resposten s'han formulat, unes més correctes que altres, però ninguna acabava de diferència i definir-les.

Finalment, vam arribar a un punt intermig. I definim el llenguatge com la capacitat humana d'expressar sentiments, emocions i pensaments. Gràcies a aquest, sóm capaços d'organitzar el mon. I la llengua, la definim com el sistema de signes orals propi d'una comunitat.

Aquesta diferenciació va ser un pel complicada ja que moltes vegades relacionem i englobem aquestes dues paraules o els hi donem el mateix significat.

Prezi

El Prezi és un programa que ens ajuda a fer presentacions mitjançant les imatges, ja que les presentacions mitjançant aquestes són més dinàmiques. L'orador va explicant allò que ha de comunicar amb l'ajut de les imatges que van sortint.

A continuació, podeu veure un exemple de presentació sobre la família amb l'ajuda del Prezi. Una presentació sobre el que suposa i el que vol dir la paraula família:

Primera imatge: La família és allò que està amb tu des de ben petit, i que sempre hi es present per ensenyar-te coses sobre la vida.
Segona imatge: És el nucli que t'acompanya en el camí que és la vida. Ja que, por haver molta gent en aquest trajecte però sense aquesta família estaríem totalment sols.
Tercera imatge: la família, el nucli familiar de pare, mare i germans, però també entra en aquests nucli aquelles persones (amics) que estan allà sempre que és necessari, el que han estat i estaran en un futur. En els que trobes un gran suport, una gran amistat, aquells també són considerats com una part de la família.
Quarta imatge: Al costat de la família o bé de manera individual, es coneix el món però sempre sota l'atenció, l'interès, la preocupació d'aquells que t'estimen.
Cinquena imatge: Gràcies a la família s'aconsegueixen superar tots aquells reptes que et vas trobant en el camí de la vida.

Vist el funcionament d'aquest programa puc dir que és de gran ajut a l'hora de fer presentacions davant de la gent, ja que al no haver gaire bé text és molt més dinàmica la presentació i al veure imatges, et serveix de guia pel teu discurs.  Segueixes un fil, el qual pots improvisar sobre la marxa.

  EL trobaràs a: http://prezi.com/qoclgkp9zaeq/?utm_campaign=share&utm_medium=copy

Fet amb: Prezi.com

Si voleu treballar amb aquest programa: prezi.com
Registreu-vos i aneu treballant amb aquest innovador programa.

Cercle cromàtic

Experimentem amb pintures.

A la classe d'Educació visual i plàstica vam realitzar un seguit d'experiments a partir de tres colors principals: el groc, el magenta i el blau. Mitjançant aquests tres colors es pot realitzar el cercle cromàtic. Un cercle format per tres colors bàsics esmentats anteriorment i nou colors realitzats a partir de la combinació dels bàsics per formar colors nous.

Inicialment vam omplir tres gots de plàstic amb una dissolució del tint dels colors bàsics amb aigua. Poc a poc els vam barrejar i combinar per trobar els altres colors que formen el cerlce cromàtic.

En realitzar els dotze colors diferents del cercle vam entrar en contacte amb la saturació dels colors amb el blanc, el negre i gris. Amb aquests tres colors els  vàrem barrejar amb un color del cercle cromatic, primer amb el negre, més tard amb el blanc i amb el gris. 

Finalment vam agafar aquests últims tres colors: blanc, negre i gris. Els vam barrejar, i d'aquesta barreja va sorgir el gris.


                                    
                                             

Gramàtiques del silenci.

Segurament us preguntareu sobre aquest títol. Què és el que ens voldrà dir amb això?

Les paraules ''comunicació no verbal'' segurament us són més familiars. Aquesta activitat, realitzada en grups consistia en  per una síntesi d'un article. Haviem d'extreure les idees principals i més tard exposar-les i explicar-les a classe a tots els companys.

LA metodologia utilitzada aquesta vegada a GOED la vaig trobar molt oportuna ja que, fas que tota la classe s'hagi de preparar un apartat de teoria per explicar als altres. I així, aprens ensenyant i escoltant als companys.

A continuació podeu veure la síntesi que vam fer del article:

La comunicació no verbal no va tenir importància fins l’any 1956. Va ser en aquest any quan va començar a mostrar-se un interès cap a aquest tipus de comunicació que havia sorgit molt abans de la comunicació verbal.

Aquest llenguatge l’ utilitzem sense adonar-nos, quan ens movem i evitem molts problemes, i és per aquest motiu que és molt complexe. Desenvolupa un paper molt important en les relacions entre persones degut a què és un dels millors indicadors a l’hora d’avaluar l’èxit d’una interacció comunicativa, ja que ens informa sobre l’estat de les nostres emocions, l’estat general del nostre cos i de les nostres actituds. Les emocions sobretot es manifesten a la cara provocant una comunicació molt efectiva i gairebé instantània, és per aquest motiu, que no és recomanable donar més de la tercera part d’una informació a partir del llenguatge verbal.

El discurs verbal i el no verbal van de manera entrellaçada però també poden contradir-se, ja que és més fàcil enganyar amb les paraules que amb els gestos. Els sentiments que provoca la mentida estan lligats amb el llenguatge no verbal i provoquen unes variacions a l’organisme modificant certes funcions i gestos. En el moment en què una persona es acusada d’enganyar, el llenguatge no verbal pot manifestar-se i fer creure que realment diu una mentida quan no és així.

Els signes de la comunicació no verbal, una part molt important del nostre cos, estan presents en qualsevol situació que ens envolta, per aquest fet un persona es considera bona comunicadora quan té empatia, és a dir, quan té la capacitat de posar-se al lloc dels altres i entendre’ls en tot moment.

Ainoa Sarroca, Carla Oliva, Adrià Soriano i Aran Soler